.

Activitat 56

Aquest fragment pertany a L’utilitarisme , obra del filòsof anglès John Stuart Mill.

Explica que la felicitat no simplement s’aconsegueix quan arribem a un fi, sinó que durant el camí, és a dir, amb els mitjans també n’ obtenim part d’aquesta.

Tots els éssers humans tractem de cercar la via correcta per tenir aquell estat d’ànim que ens proporciona un tipus de plaer. Desitgem ser feliços i és per això que perseguim tot allò que ens ho pugui proporcionar. Però trobem una diferència en ser i estar feliç, i quan aconseguim una cosa que hem desitjat no som feliços, sinó que ho estem durant aquell moment determinat.
El motiu pel qual desitgem tant aconseguir la felicitat, és per obtenir el benestar comú.
En conclusió, és que mai aconseguirem ser feliços com un fi en si mateix, sinó que l’anirem assolint mica en mica a partir del mitjans que ens guien cap a aquesta.

Aquesta teoria sobre la felicitat, es podria comparar amb la d’Epicur, anomenada Hedonisme, ja que la filosofia d’aquest es basa en cercar un plaer assenyat que ens permeti aconseguir la felicitat evitant el dolor.

Activitat 55

Diferència entre les categories de Aristòtil i Kant

Aristòtil

La seva filosofia consta d’un ample llistat de categories:

Substància: És la base primària, invariable de tot quant existeix, conservada malgrat totes les transformacions, a diferència dels objectes i fenòmens concrets subjectes a canvis, és l'essència més general i profunda, la causa de la qual i fonament no es troben fins i tot en alguna altra cosa, sinó en ella mateixa. Exemples de substàncies poden ser: Sòcrates, el Papa, el planeta Venus, aquesta poma, etc.
Quantitat: Magnitud, nombre, extensió, ritme en què els processos transcorren, grau de desenvolupament de les propietats, etc. La quantitat és una determinació de les coses gràcies a la qual aquesta pot dividir-se (real o mentalment); en parts homogènies i heterogènies.
Qualitat: És allò en virtut de la qual cosa algú té alguna cosa, és a dir, per a Aristòtil això era alguna cosa que la gent i els objectes tenen. Pot entendre's aquesta concepció entenent que les qualitats són propietats, com a vermell, blau, aspre, pesat, etc.
Relació: És moment necessari d'interconnexió de tots els fenòmens, conduït per la unitat material del món, les relacions entre les coses són tan objectives com les coses mateixes. Les coses no existeixen al marge de la relació; aquesta és sempre una relació de coses. L'existència de tota cosa, les seves peculiaritats i propietats objectives.
Lloc: És l'espai ocupat o que pot ser ocupat per un cos qualsevol. Lloc que en una sèrie d'ordenada de noms ocupa cadascun d'ells. El lloc és el referent a una porció de l'espai (situat això en la noció d’exterioridat infinita) en la qual pot estar un objecte o cos.
Temps: La matèria, en el seu moviment, manifesta cicles. La magnitud que aquesta propietat genera se li crida temps. El temps és la magnitud física que mesura la durada o separació de les coses subjectes a canvi, això és, el període que transcorre ens dos esdeveniments consecutius que es mesuren d'un passat cap a un futur, passat per un present.
Situació: Acció i efecte de situar o situar-se. Disposició d'una cosa pel que fa al lloc que ocupa. Realitat que requereix d'una resposta; pot ser un problema que ha de solucionar-se, una elecció entre dues alternatives o la simple necessitat de donar una resposta verbal.
Condició: Situació o circumstància indispensable per a l'existència d'una altra. Circumstàncies que afecten a un procés o a l'estat d'una persona o cosa. Cada cosa sobre la terra aquesta condicionada per factors aliens i no aliens a aquesta cosa.
Acció: És el necessari perquè es produeixi un efecte en les coses, és el "arkhé" manifestat per la matèria per fer efecte en els processos de l'esdevenir en les persones i coses. Es pot diferenciar segons el lapse de temps considerat en acció instantània, acció mitjana, etc.
Passió: Es refereix a les emocions o sentiments molt intensos. És un estat positiu en el qual es troba el subjecte. La passió també es pot definir com l'afició o l'interès profund sobre un tema. També s'associa al que se sent quan hi ha una motivació o apassionament per l'interès en una meta a aconseguir.

Kant

Mentre que Kant basa les categories en:

Causa: Causa és tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre.
Efecte: És el canvi provocat per la causa. I causalitat o relació causal és el procés mitjançant el qual la causa produeix efecte.

I les entén de diferents formes :

Formes pures: Sense contingut, ja que no reflecteixen cap característica de la realitat objectiva. Hi ha un divorci total entre ells i la realitat objectiva.
Formes necessàries: Per aconseguir el coneixement racional i científic. Són condicions de possibilitat d'aquest coneixement.
Formes subjectives: A priori, ja que són patrimoni previ de tot enteniment humà, o sigui, del que Kant crida el “jo transcendental”.

Activitat 54

Tot coneixement parteix de l’experiència

Aquest text pertany al filòsof alemany, Immanuel Kant, de la seva obra Crítica a la raò pura.

Explica que el nostre coneixement comença amb l’experiència, d’allò que se’ns mostra, és a dir, a partir d’objectes els nostres sentits creen representacions d’aquests per tal que el nostre enteniment sigui capaç d’assumir la forma.

Aquest procés ens permet arribar al coneixement dels objectes de manera que verifica la seva teoria. Que el coneixement parteixi de l’experiència no vol dir que tot procedeixi dels sentits, ja que per saber identificar necessitem fundamentalment el seny, la raó.

Desenvolupar una qüestió sobre el coneixement i és que pot ser independent de l’experiència (a priori), tot i que considera que aquesta té part d’importància en l’inici.

Activitat 53

Què és la il·lustració ?

Aquest fragment de text pertany al filòsof Immanuel Kant, el primer filòsof professor, i respon a la seva qüestió sobre que la il·lustració és un moviment intel·lectual.

Diu que els éssers humans no volem ser lliures, ja que no volem acceptar la majoria d’edat. És més còmode que uns altres actuïn i pensin per nosaltres, en comptes d’assolir els nostres deures. D’altra banda trobem que hi ha que si que són capaços i accepten passar de ser menor d’edat i avancen en el desenvolupament personal.
Per al filòsof no raonar suposa cap obstacle per continuar la seva formació personal en tots el àmbits. Som cadascun de nosaltres qui ha de pensar per actuar de la manera pensada i no permetre sempre obeir les normes d’altres i acceptar les tasques corresponents.

Per això arriba a la conclusió que la il·lustració per a ell és un moviment de progrés en guia cap a la llum, i és que els nous reptes i canvis de pensament afegeixen valor a l’individu.

Activitat 52

La moral de Hume

El filòsof David Hume en la seva obra anomenada Investigació sobre els principis de la moral, explica i relaciona la moral amb els sentiments com el començament dels principis del éssers humans.

Realitza una comparació entre la manera de concebre la moral amb la dels filòsofs racionalistes. Critica que la moral no esdevé de la raò ni depén de la nostra. Sinó que és determinada pels sentiments, emocions, virtuts i d’altres pensaments interns de cada individu que la fan possible establir la felicitat personal i alhora cerca també la col·lectiva. És per això que la majoria d’éssers actuen d’una manera correcta que mostren el valor i la qualitat d’aquestes, per sentir-se moralment bé i rebre allò que es mereix.

En canvi el racionalistes tenien una altre punt de vista sobre la moral, i és que buscaven el bé basant-se en el lógos com una norma per poder crear justícia.