Activitat 27

 Dilemes morals  (pàgina 206)

Dilema 1

-És correcte mentir per protegir a algú ?En principi no, però segons les circumstàncies depèn.  Per exemple en aquest cas no es correcte, però  si menteixes per protegir o salvar la vida d’ algú si que seria moralment correcte.
-Que és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no comenti una una injustícia encara que pateixi ?Per a una mare seria abans que el seu fill no patís, però també procuraria que no cometis cap mena d’injustícia, encara que l’hauria de fer patir per a que no s’acostumés.
-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ?No, perquè el procediment amb el qual s’aconsegueixen les coses també es molt important
-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ?
La intenció que realitza la mare perjudica inconscientment al seu fill.
-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials ? Si, en aquest cas tindria la conseqüència perjudicial seria que l’enxampessin.
-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ?Doncs, que un dia la seva mare no li fes el favor de manera que quedaria com a mentider davant de tothom , que és xoques contra la paret, o bé podria anar endarrerit al nivell dels seus companys.
-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Justifica la resposta i pensa si seria més lleu o més greu. Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Per a en Lluís l’és millor aprovar copiant perquè és el seu fi, però en realitat s’està enganyant a ell mateix, i pot ser que es copiï en un examen i l’aprovi però d’aquesta manera mai arribarà al coneixement d’aquestes coses i no n’aprendrà.  
-Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ?
Que es perdria l’autoritat davant als professors, i s’enganyarien a ells mateixos.

 Dilema 2

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ?
 En part si, perquè no es sentia moralment correcte realitzant aquest treball perquè no era ètic, per tant la seva acció i pensament és correcte, encara que malauradament  aquesta tasca la realitzarà un altre, i a més la seva família s’hauria de sacrificar més.
-Tenim obligacions amb les generacions futures ?
Si perquè hem de mantenir el món tal i com l’hem trobat, per a que el pugui gaudir tothom.
-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ?
Potser si,  però no hauria de ser necessari si féssim un ben ús i no abusar, ja que els recursos son limitats i no sempre renovables.
-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Tots dos són necessaris, per això hauríem d’intentar subsistir amb el propis recursos , i a la vegada el nostre planeta no sortiria perjudicat.
-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ?
De tots dos,  dels governs per no prendre mesures i dels individus per realitzar-lo; aquests tipus de problemes s’haurien d’evitar.
-Què hi diria un utilitarista ? I un representant de l’ètica dialògica?
Un utilitarista, que si hi ha es per al nostre ús i sobretot el millor per al major nombre de persones, i un representant d’ètica dialògica que primer hem de tenir cura del món en el que vivim ja que gràcies a ell subsistim i sobrevivim.
 

Activitat 26

 La llibertat interior, font de felicitat

Aquest text pertany a l’obra “Manual” d’Epictet defensa el model de filosofia estoica.
Explica que hi ha dos tipus de possibilitats, unes que són a les nostres mans i d’altres que no.
Per exemple, com distingim una opinió o elecció personal pertanyeria a una opinió lliure, és a dir, a les nostres mans; i les altres que no podem controlar com la pobresa, ja que tenim uns impediments.
Per això moltes vegades la nostra felicitat ve donada per la nostra possibilitat o impossibilitat respecte aquestes opcions, ja que no sempre estaran sota el nostre domini. Això pot fer crear sentiments negatius, però considerem que tot allò del que disposem sempre ho podrem gaudir, i es així com arriba la nostra felicitat. Tot això ens provoca un sentiment de frustració per que ens adonem que no dominem tot el que pensàvem  perquè està fora del nostre control.

Activitat 25

Comparació entre les teories d’ Aristòtil i d’Epicur

Aristòtil defensava la teoria de felicitat com autorealització, anomenada Eudemonisme. Deia que si totes les activitats humanes es realitzen per a un fi, els fins seran mitjans per a un fi últim, la felicitat. Defensava que la felicitat era un bé suprem, que s’aconsegueix amb una activitat contínua i que un cop es té, es suficient.

 En canvi, segons Epicur la felicitat era plaer, l’anomenava Hedonisme. Dintre d’aquesta la teoria que ell defensava  era l’Epicureisme, que consistia en que era savi aquell que organitzava la seva vida calculant quins plaers són els més intensos i duradors, i quins tenen menys conseqüències doloroses; arribava a la felicitat amb un plaer assenyat.

Activitat 24

Definicions Tema 9: Els fonaments de l’acció moral

-Temperament: conjunt de sentiments i passions amb les quals neixen els éssers humans que resulten difícil de modificar.
- Virtut: hàbit de comportament que s’aconsegueix (segons Aristòtil) i  que ens predisposen a obrar bé.
-Amoral: que actua automàticament i sense sentit moral.
-Consciència moral: capacitat humana d’adonar-se que unes formes de vida, valors o principis són moralment millor que d’altres.
-Responsabilitat: d’éssers lliures i conscients que tenen la capacitat d’escollir i el coneixement moral necessari per ser amo dels seus actes.
-Llibertat externa: manca de coacció externa, quan ningú ens impedeix actuar de la manera que ens sembli; i aquesta s’anul·la quan ens empresonen o en dictadures .
-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.
-Condicionament: no tenir una llibertat absoluta, però no ens impedeix a prendre decisions.
-Destí: sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que estan ja fixats i no pot ser controlat per humà i que per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.
-Estoïcisme: teoria filosòfica desenvolupada per Heraclit d’Efes i d’altres, que defensen que el savi ideal  és el que s’adona que tot el món està en mans del destí, vol assegurar-se la pau interior fent-se insensible a les opinions dels altres i a dominar les emocions no fent-se il·lusions.
 -Principi de causalitat: tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.
-Determinisme genètic: explica que el codi genètic determina les nostres accions, pertany al reduccionisme del la teoria del determinisme científic.
-Indeterminisme: considera que l’ésser humà no està determinat i actua lliurement .
-Autonomia moral: poder escollir el nostres propis mitjans i fins i donar-nos la lleia un mateix.
-Nivell preconvencional: la persona respecta les normes només per les conseqüències , són persones immadures ja que es deixen portar per impulsos egoistes, no segueixen la seva norma i consideren que és just el que els hi convé.
-Nivell convencional:consideren que la norma és justa perquè per a la majoria de les persones ho és, estan influenciades pels que els envolta.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Anteposen la consciència per damunt del grup, és a dir autonomia, que és el nivell màxim de la maduresa social.
-Lògica de l’atenció: diu que la maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Activitat 23

Biografia de Sèneca i comentari de text (pàgina 183)

Biografia
Lucio Anneo Séneca va néixer a Corduba avui Còrdova, Espanya. El seu pare va ser el retòric romà Marc (Lucio) Anneo, més conegut com Sèneca el Vell. Es va educar a Roma on rep àmplia educació, exercirà com a advocat i després de ser nomenat cuestor ingressa al Senat Romà. Es va casar dues vegades, la segona amb Pompeia Paulina. Els seus dots oratòries van atreure les enveges de l'emperador Calígula que es considerava el millor orador de l'Imperi, i només es va lliurar de morir per la tisi que patia que van fer pensar que viuria poc. Després de cursar estudis de retòrica i filosofia a Roma, Sèneca, aquesta profundament influït pels ensenyaments dels estoics, la doctrina desenvoluparia en endavant. L'any 49 dC Sèneca es va convertir en pretor i és designat tutor de Neró, fill adoptiu de l'emperador Claudi. Quan mor Claudi, en el 54, Neró és el nou emperador. La moderació dels cinc primers anys del seu mandat van ser en gran mesura resultat de la influència de Sèneca i Sisè Afranio Ruc (mort l'any 62), cap de la guàrdia pretoriana. Cap a l'any 62, Sèneca perd la seva influència sobre l'emperador. Després de la mort d'Agripina, Neró es va lliurar a tota mena d'excessos i aviat va mostrar desenganxo cap al seu mestre. La gran fortuna que Sèneca havia aconseguit acumular va despertar la gelosia de Neró, que va intentar infructuosament enverinar. Apartat de la vida pública, Sèneca es va dedicar plenament a escriure i a estudiar filosofia. L'any 65 es va veure involucrat en una conspiració per assassinar a Neró, liderada pel plebeu Cayo Calpurnio Pisón. Per ordre de l'emperador, es va suïcidar després d'un banquet conversant tranquil·lament amb algunes persones mentre sortia sang de les seves venes. La seva esposa Paulina va voler imitar el seu exemple i suïcidar també, però l'emperador no ho va permetre i va ordenar que se li tancar les ferides.

Comentari de text
Aquest fragment de l’obra De la vida bienaventurada titulada L’home artífex de la seva pròpia vida adaptada per L.A Séneca defensa la teoria del determinisme cosmològic.
Explica que l’home és savi, si viu la seva vida assegurant-se la pau interior fent-se insensible al sofriment de les opinions dels altres, ja que ha d’aprendre a dominar les seves emocions i no fer-se il·lusions perquè tot és en mans del destí. També diu que els éssers humans hem de ser fidels als nostres principis i alhora construir els nostres camins perquè no som esclaus de les coses i hem de lluitar contra les temptacions. Com a conclusió l’autor ho resumeix tot en el seu títol, és a dir, l’Home artífex de la seva pròpia vida.