Activitat 21

Definicions Tema 8

Monisme materialista:  és la teoria que explica el psiquisme humà com una conseqüència del cervell, només admeten una realitat amb caràcter material.  

Fisicalisme: teoria monista materialista ; que afirma que les activitats mentals són simple processos fisicoquímics o neurofisiògics. Defensada per Jose Ferrater Mora i Paul Feyerabend. (la ment s’origina a a partir de la matèria).

Materialisme emergentista:  teoria monista materialista; consideren  que el que es mental no es redueix a allò físic, però si que emergeix evolutivament del que és físic. Defensada per Mario Bunge.

Dualisme platònic: teoria dualista; defensa que l’ésser humà està compost de cos i ànima.
L’ànima és immortal i immaterial, i el cos es material i mortal. (dues realitats diferents). Defensada per Plató.

Hilemorfisme: teoria dualista defensada  per Aristòtil, manté que l’ànima i el cos formen una única realitat. ( hyle à matèria; morphé à forma).
També és defensada per Tomàs d’Aquino, que considera que l’ànima és la forma del cos.

Dualisme interaccionista: defensada per John C. Eccles; manté  tres teories:
- Ment i cervell són dues realitats diferents.
- Ment autoconscient .
- Interacció entre el que és físic i el que és mental.

Interaccionisme emergentista: defensada per K.Popper i intenta superar les teories dualistes i monistes. La seva teoria es basa en:
-Món 1: format pels cossos físics i materials.
-Món 2: format pels estats mentals, experiències psicològiques i els estats mentals.
-Món 3: format pel conjunt dels productes de la ment humana, al qual pertanyen histories, mites, ciberespai...

Raò teorica: segons Aristòtil, aquesta s’ocupa d’allò que no pot ser d’una altre manera, fa referència a esdeveniments que es poden explicar. (coneixement)

Raciovitalisme: pensament desenvolupat per Ortega i Gasset, entén la vida com a raó; es a dir, la vida és la realitat radical.

Raó instrumental: s’entén el coneixement per fabricar artefactes per dominar la naturalesa. També es denominada com a racionalitat estratègica, que té com a objectiu arribar a l’ èxit.

Acció comunicativa: racionalitat humana que no busca l’èxit, sinó que persegueix l’entesa i la comprensió.

Persona (Boeci): al segle IV la defineix com a una substància individual de la naturalesa racional, és a dir: l’ésser humà no està en mans del destí sinó que subsisteix per si mateix i no per altri, i està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.

Personalisme: és un corrent filosòfic  defensat per Emmanuel Mounier, Martín Buber i Emmanuel Levinas . Que considera l’esser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.

Dignitat: la persona ocupa el grau més alt, perquè ni se subordina a les coses, ni té un preu.

Existència  encarnada:  explica que les persones estan dotades d’interioritat que els permet obrir-se a altre coses.

Activitat 20

PPT: Cos i ànima

Cos i ànima

View more presentations from conchigarcia25.

Activitat 19

Amb quina teoria del cervell i la ment t'identifiques més?

Amb la teoria que ,és m'identifico perquè la considero més coherent, és amb la del dualisme interaccionista.
Ja que defensa tres teories diferents però que tenen relació amb que la ment i el cervell son realitats diferents; és a dir, la ment o l'ànima és immortal i el cos només és material i mortal, però aquestes necessiten una interacció entre elles per formar-ne una realitat.

Activitat 18

Definicions Tema 6

Animal cultural: ésser humà o animal peculiar amb una naturalesa biológica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la técnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciencia i la religió.

 Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

Individualisme altruista: es el contrari a altruista. Es doncs necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.

Sociabilitat natural: Segons aquesta teoria, l' ésser humà és un " animal polític" que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d' acord amb les capacitats pròpies.

Contractualisme: Els defensors d' aquesta posició defensen que l' ésser humà no és sociable per naturalesa, sinó que la societat és una construcció artificial nascuda per fer possible una convivència precària.

Estat de natura: designa l’hipotètic estat en què es trobava la humanitat abans de l’existència de totes maneres de govern o de societat civil

Antropologia social: Aquesta ciència es dedica a l' estudi de la manera de viure dels diferents grups humans i l' evolució que han experimentat, també es preocupa, naturalment del comportament social de les diferents comunitats.

Cultura: La cultura és tot allò que ens envolta menys els éssers vius, que no formen part de la cultura. Podem distingir dos tipus de cultures, la material i la mental. La material està formada per productes materials i artefactes i al mental, no tangible, consta de les creences socials, els valors i les normes.

Subcultura: Dins de cada cultura es distingeixen les subcultures, formades per persones que no viuen la principal cultura a la que pertanyen de la mateixa manera, per diferències d' edat, econòmiques, de classe social, d' origen ètnic.

Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta un projecte de cultura i societat alternatiu; grups contraculturals son les tribus urbanes, els grups d'àtac social i els grups socials alternatius.

Nous moviments socials: intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans, com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades... i rebutgen el materialisme social.

Civilització: fa referència a la forma c global de vida d'un poble; conté valors, normes, institucions, models de pensament, és a dir, un ampli conjunt de fenòmens culturals.

Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar als altres.
Racisme: Creença en l' existència de races superiors i inferiors, creuen que els altres races no són iguals i que són menyspreables, aquesta es una actitud insostenible, ja que una societat sense diferències ètniques no es podria sostenir.
Aporofòbia: Posició més estesa derivada de l' etnocentrisme i es basa en el menyspreu i el rebuig envers el pobre.

Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.

Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials.

Relativisme cultural: Aquesta posició proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals, té grans limitacions ja que te risc de provocar racismes, separacions, actituds romàntiques i paràlisi cultural.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferencies culturals; condueix a una actitud clarament intercultural que permet un diàleg real entre les cultures i evita que unes cultures s’imposin a unes altres.

Civilització mundial: es concreta en:
-els drets humans,
-la consideració de valors com la llibertat, la igualtat i la tolerància
-dialogants per la tolerància activa la persona vol arribar a entendre’s amb els altres.

Activitat 17

Samuel P.Huntigton

Aquests textos pertanyen a Samuel P. Huntington tracten sobre les civilitzacions de la seva obra de la seva obra:  xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l’ordre mundial, 1996.

El primer explica que s’acaba la era quelcom estava dominada per ideologies occidentals, a causa de les diferencies religioses arreu del món. I es crearà una nova societat en les civilitzacions,produïdes per aquestes cultures amb tradicions, costums, pensaments i cultura pròpia.

El segon text, parla de sobre la característica comuna de totes les societats, que és d’universalitat, ja que tots el essers humans de les diferents societats, vivim en un mateix planeta, la Terra.

Activitat 16

L'aporofòbia
 Aquest text de l’Aporofòbia pertany a un article de l’ABC Cultural publicat per Adela Cortina.
Ens explica que en realitat la gent no és racista, ni xenòfoba, sinó que tenen sentiments d’odi o rebuig als estrangers i immigrants de classe social baixa.
Ja que no tracten de la mateixa manera a un estranger d’un barri marginal, que a un ric; sinó que aquest els obrim les portes.
Per això, arriba a la conclusió, que el sentiment que alguns tenen és odi als pobres; que és l’aporofòbia.
I personalment, crec que aquest sentiment ve donat per la manca d’igualtat entre els mateixos individus d’una mateixa o no civilització.                                                         

Activitat 15

El nacionalisme

El nacionalisme es un sentiment, una forma de cultura, que fa referència a una ideologia, i que repercuteix a la nació.
Hi ha molt símbols que representen i condicionen al nacionalisme, com: banderes, himnes, equips de seleccions... és a dir totes aquelles coses pròpies d’una nació.
Però de vegades trobem problemes de comunicació o de falta de coneixement entre les mateixes comunitats d’una nació, i provoca dificultats en el progrés d’aquesta per la ignorància dels habitants; ja sigui per cultura, tradicions populars, llengua, economia,creences o d’altres factors que englobin el nacionalisme.
La manca de llibertat, igualtat i solidaritat no fan possible el diàleg, per tant no trobem la tolerància que hem de tenir per a comprendre a altres nacions
Tot i que aquest es basa en donar suport a la pròpia nació per a poder facilitar la convivència entre comunitats i estats, i així poder-ne afavorir a la humanitat i avançar en col·lectivitat.
Per això considero que amb aquests desacords sempre trobarem conflictes que no ens permetran accedir a noves resolucions per progressar correctament i aconseguir-ho pel que lluitem i honrem.

Activitat 14

Pàgina 133


2. Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població , i que t’han demanat que classifiquis els grups els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

- Grup d’immigrants que viuen en un centre d’ acollida à Cap de les dues
- Grup de skin heads à Contracultura
- Comunitat jueva del Segrià à Subcultura
- Grup d’acció ecologistaà Contracultura
- Poblat gitano als afores d’una ciutatà Subcultura
- Casa regional d’Aragó a Tarragonaà Cap de les dues
- Grups de Boixos Nois, de Yomus, d’Ultrasur,... à Contracultura
- Associació filatèlica de Taradellà Cap de les dues

3. Analitza el contingut de les afirmacions següent (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva à Relativisme cultural (entén l’acte, però no té cap interès)

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida à Etnocentrisme (la nostra cultura és millor que la seva i que ells la han d’acceptar)

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu à Relativisme cultural (es toleren, però sense interès a mantenir contacte).

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres ! à Racista etnocèntric ) s’entèn com que l’immigrant no té dret a tenir feina)

- És impossible entendre’s amb els paios ! Etnocentrisme (racista)

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres ? à Relativisme cultural.

Activitat 13

Doc. 5 La cultura com a manera de viure

Aquest text pertany a l’obra d’Homo Sappiens:dos millones de años sobre la Tierra, adaptat per Ashley Montagu.
Explica que l’ésser humà utilitza la cultura per adaptar-se al seu entorn físic i social, a partir de tècniques que ha construït pel seus propis beneficis, tant com per ell o per conviure en societat.  La cultura és un eixamplament de vida i una eina necessària que forma part de l’ésser humà. No podem parlar d’un ésser humà sense cultura ni material ni mental, els valors i normes que adquirim al llarg de la vida són imprescindibles per formar-nos com a persones, per poder interpretar la realitat. Aquest sistema és compartit per tots com a manera de viure i per fer possible les nostres necessitats adaptar-nos al medi i al nostre propi entorn.

Activitat 12

Doc. 1 L'individualisme possessiu

Aquest text pertany a La teoria del individualismo posesivo, adaptat per Crawford Macpherson .

L’escrit explica que  les proposicions que resumeixen els supòsits de l’individualisme possessiu són  la llibertat dels homes a la dependència sobre els altres i a qualsevol relació amb un altre individu. Ja que l’ésser humà és  única propietària de la seva persona, com el seu individualisme amb la societat. Diu que si dintre d’una societat cadascú de nosaltres fos independent i actués amb total individualisme el concepte de societat desapareixeria. És a dir si una societat es defineix com un conjunt d'individus que actuen  per  aconseguir qualsevol fi l’ individualisme aquí no hi té lloc.

Però encara que els éssers humans siguem lliures, no podem actuar de manera individual si estem envoltat per una comunitat o societat, ja que hem d’interactuar i relacionar-nos per aconseguir  els fins acordats.

Activitat 11

Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau

La teoria de la sociabilitat humana és defensada per Aristòtil i diu que l’esser humà és sociable per naturalesa ja que és animal polític que necessita la societat i la cultura per realitzar les capacitats pròpies; i que només en ella pot arribar a la perfecció i la felicitat que la seva naturalesa li permet. No pot prescindir d’ella ja que l’ésser humà és l’únic que pot viure en societat ja que disposa d’un llenguatge.



La teoria del contractualisme explica que l’ésser humà no és sociable per naturalesa sinó que la societat és una construcció artificial per fer possible una convivència precària, per` És defensada per:
 Hobbes : defensa que els éssers humans viuen en una societat, en la qual cadascun es mogut per l’egoisme propi. I només la raó els impulsa a formar un acord per conviure i no estar en lluita permanent els uns amb els altres.
Jean Jaques Rousseau: defensa que l’home natural i solitari , en principi no necessita viure en societat,però es mou per pietat natural ; és a dir, un impuls benèvol capa als altres. Per això conviure en societat és possible i positiva pel desenvolupament humà. Encara que l’egoisme el converteix en un malvat quan el fan sociable.
Per això crec, que la teoria més coherent és la defensada per Rousseau,  ja que si que podem prescindir de la societat, però per conviure millor ens uneix.
                                                                                                                                                                                         

                       

Activitat 10

Definicions Tema 2

Noema: objecte de la consciència segons la fenomenologia que fa referència al realisme.

Prejudici: judici previ que hem adquirit per educació, cultura i socialització.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú amb rigor del coneixement de la seva matèria.

Coherència lògica: criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.

Adequació: relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.

Utilitat: criteri de veritat en el que un enunciat és pren com a cert quan ens beneficia.

Consens: acord entre una comunitat d’interlocutors.

Contingència: allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.(s’oposa a la necessitat)

Necessitat: allò que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.(món 3)

Món 2 (Popper): realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records,...

Problema de la inducció: fet que no és clar ni justifica, com es poden obtenir lleis cientifiques vàlides per a tots els fenomen. (ex: corbs)

Falsacionisme: salvació de la inducció, no s’obtenen conclusions universals a partir d’enunciats singulars o a l’inrevés. És a dir un enunciat es científic, si és refutable.

 Principi de verificació: els enunciats i hipòtesis científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats. És a dir un enunciat és científic, si és refutable.

Paradigma: concepció del món que comparteix una comunitat científica.

Ciència normal: procés discontinu i no acumulatiu, es produeixen períodes d’estabilitat en la ciència, en el qual una comunitat de científics comparteixen un mateix paradigma.

Revolució científica: procés de substitució d’un paradigma per un altre.

Anarquisme metòdic: no hi ha cap mètode totalment necessari i útil, si no que tots serveixen, tot s’hi val.
Feyerabendà “tot val” perquè no hi ha cap enunciat universal vàlid”.

Context de descobriment: defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.