Activitat 47

Comparar i contrastar.  Plató i Descartes

Trobem a dos grans filòsofs molt importants en la història de la filosofia, són Plató i Descartes, a més comparteixen algunes semblances i alhora diferencies en relació de les seves teories.

Els dos filòsofs són racionalistes ja que coincideixen en que el coneixement que prové dels sentits ens enganyen, mentre que el que prové de la raó es indubtable.          
Tant Plató com Descartes defensen una teoria dualista de l’ésser humà: per a Plató la unió entre cos i ànima és una unió accidental, en canvi Descartes considera que l’ànima es comunica amb el cos per via de la glàndula pineal. Afirmen que l’ànima és immortal i pot existir separada del cos . I també comparteixen un innatisme en el coneixement.     

D’altra banda trobem diferencies en la percepció de les idees, Descartes diu que es troben a la ment i depenen del subjecte, és a dir, del Jo. I Plató, que es troben al món intel·ligible. Són interpretades com el bé perfecte i la veritat absoluta. Tenen diferents éssers de bé perfecte, Plató considera que és Déu i ho mostra amb l’astre Sol, i per a Descartes és el Jo. I finalment trobem que usen diferents mètodes per arribar a la veritat, Plató utilitza la dialèctica, i d’altra banda el dubte cartesià basat en la deducció.

Activitat 46

La cera

En el fragment Descartes agafa un tros de cera com objecte sensible i l’observa per mostrar  com al separar-ho del cos, no perd qualitats. Però Descartes observa que canvien les característiques de la figura sencera de cera.
Per això es pregunta si el tos que ha agafat és el mateix si ha patit canvis, i aquesta li condueix a preguntar-se que és el que realment coneixem.
Ell ha seguit el procés i ha pogut observar, olorar, tastar… i encara que hagi canviat de forma segueix essent el mateix tros de cera, i comprant-lo amb l’objecte inicial observa que es vertader.
Podríem comprar aquesta observació relacionant les qualitats de la cera tant quan és independent o no, amb matèria i forma.

Activitat 45

Penso, per tant sóc

Aquest text pertany a la segona part de Les Meditacions Metafísiques del filòsof del s. XVI  Descartes . Exposa el dubte metòdic sobre l’existència i alhora pensa que Déu “el geni maligne” o ell mateix són els únics capaços de produir pensaments que ens facin creure l’existència de les coses. És per això que dubta dels sentits i afirma l’existència del jo, perquè és imprescindible. Encara que no demostra les coses corpòries perquè no és la causa d’aquestes, només és una cosa pensant. Arriba a la conclusió que si pensa és per que sóc i si sóc és perquè existeixo: “cogito ergo sum”.           
Comparar aquesta teoria amb la d’autors anteriors, trobem que la de Sant Agustí és la mateixa però hi ha un canvi, i és que anteposa a Déu sobre el jo.

Activitat 44

Somni i vigília

El text pertany a Les Meditacions Metafísiques de Descartes,  filòsof francès del segle XVI.
Considera que els éssers entenem com a cert allò que aprenem representat pels sentits, és per això que ell vol transmetre que no podem fiar-nos dels sentits ja que només són simples aparences que ens enganyen;  és per això que del que si que podem refiar-nos és de l’existència del jo perquè és indestructible per tant, indubtable.
Tot i que alhora, el jo ha de distingir els seus somnis i no confondre aquests per la realitat, encara que siguin molt reals. Tanmateix, reconeix i admet haver-se confós entre el somni i la vigília; és per això que li sorgeix el dubte. Troba que el somnis són representaions de la ment, però dubta de si és la mateixa realitat; hi ha fets que demostren la distinció entre el somni i la vigília i les presuposa el Jo.
Finalment Descartes arriba a la conclusió que només allò que se’ns presenta de forma evident, clara, distinta t i que coneixem ho podem acceptar com a cert.

La teoría de Plató, també afirma que el món sensible només són aparences mentre que en el de les idees es troba el bé perfecte, que en Descartes seria el jo.

Activitat 43

San Anselm de Canterbury i San Tomàs d' Aquino

San Anselm és un filòsof del s XI – XII, afirma la seva teoría sobre l’existència de Déu dient que: “Déu és l’ésser el qual res no pot ser pensat”. Demostra l’existència de Déu necessari i perfecte per mitjà de la raò.

Sant Tomàs d’Aquino és un filòsof del segle XIII, que per demostrar l’existència de Déu, parteix de cinc vies:
- Principi de moviment: en que trobem mòbils i moguts, però cal un primer motor que és Déu.
-Eficiència de les coses i les causes, i també hem de trobar una primera que és Déu.
-Déu és l’ésser contingent i necessàri, ja que és l’unic ésser absolut d’existir per si mateix.

-De tots els éssers ell és perfecte, per això determina d’altres que participen del model de la seva bondat, és per això que les coses participen de la perfecció.

-El món esta dirigit, i els ésser actúen d’una manera determinada; aquest principi d’ordre no és la naturalesa, sinó que que hi ha un ésser summament intel·ligent que posa la idea en la nostra ment quelcom hem de fer; aquest és Deu.

Trobem que tots dos filòsofs a partir d’argument defensen la seva teoría i consideren Déu com ésser creador de totes les coses.

Activitat 42

Aquest fragment pertany al filòsof del segle IV, Agustí d’Hipona, de la seva obra Confessions.
Principalment exposa les idees i preocupacions de la seva filosofia, d’entre aquells que són creients a la creació del món per l’etern i excel·lent Déu.
Entén el principi de la creació el no-res i d’aquesta manera troba que no te sentit parlar d’un món on no hi havia res. Per això és que arriba a la conclusió que el temps va ser creat alhora qu el món, i que el temps és com un Déu, ja que també és superior i etern.             
Segons aquesta teoría apareix el Cristianisme i la seva concepció sobre la divinitat que es basa en la creença d’un únic que és el creador, per tant, és etern.
Aquesta teoría la podríem comparar-la amb la d’Aristòtil ja que el món és una potencia que es converteix en acte forman una única substancia per Déu.

Activitat 41

Aqui et deixo l'enllaç de l'activitat en grup sobre: La carta a Meneceu