Activitat 40

Una altra formulació de l'hilemorfisme

Aquest text d’un dels filòsofs més important de la història i que més influència a tingut , pertany al llibre VII de la Metafísica d’ Aristòtil .

El que principalment ens explica, és que podem classificar la substància segons a qui correspon. Trobem que allò capaç d’existir per si mateix té com a substància l’universal del subjecte, és a dir l’ésser entès com a substància. Aquesta està unida per dos principis , un es la matèria i l’altre li proporciona la forma , de manera que unides formen una única substància que constitueix la seva essència.
 Són dues realitats que no es poden separar, perquè si la matèria perd la seva forma s’elimina la idea que es trobava en la mateixa realitat sensible, com seria el cas de l’estàtua de bronze.
Tots dos principis de la substància sempre han d’estar units perquè  l’un no es dona sense l’altre i la causa més important és la final, ja que a partir de la causa material(bronze), la formal(idea d’escultura) i la eficient(qui realitza l’objecte) assolim l’objectiu pel qual es realitza un canvi d’una substància.

Podríem comparar aquesta teoria d’ Aristòtil amb les tesis d’ Heràclit.
I és que totes dues, a partir dels canvis esdevenen un model de la matèria i que alhora els elements que s’emprenen per formar-la són necessaris .
I d’altra banda amb la teoria de Plató, que defensa que les idees es troben separades de les coses i que les coses participen de les idees, no com Aristòtil que defensa que la forma es troba dintre de la matèria i que unides formen una substància, i que les idees es troben a les coses.

Activitat 39

La temprança en la societat

Aquest fragment de text del filòsof Plató pertany al llibre IV de la seva gran obra, La República.
Tal i com ens indica el títol el text tracta  parla d’una de les parts de l’ànima que tindrà una virtut corresponent. La temprança representa la part concupiscible, i esmenta que és diferent al coratge del lluitadors (que correspon a la part irascible de l’ànima) i que la saviesa( la part racional). El filòsof entén aquesta com la part que es diferencia d’allò superior  i inferior , però que trobem un equilibri que proporciona el bé que Plató vol per aconseguir una societat ideal. Totes les parts són diferents i estan ordenades de manera aristocràtica, però que al final cadascuna te la seva corresponent funció i sobretot que son necessàries.
 De manera que arribem a la conclusió que la temprança és un acord natural entre totes les parts que componen l’anima i que governen una societat, que permet arribar aconseguir la justícia i el bé per formar una utopia.

Activitat 38

Les parts de l’ànima i les virtuts

Aquest fragment de text del filòsof atenès del s. V, Plató, forma part del llibre La República .
Parla sobre les parts de l’ànima i de la seva relació amb les virtuts per tal d’aconseguir , és a dir la justícia. Aquesta s’aconsegueix si cadascun realitza allò que li correspon, ja que encara que tinguem rangs diferents totes les activitats són necessàries.
Per a la política no només  s’ha de manar, sinó que la part racional ha de saber governar, per tal de transmetre a la societat els valors, les idees, coneixements ... que només ell sap i així la part irascible i la concupiscible lluitin i treballin per aconseguir el bé i poder formar una societat ideal i perfecte que tingui com a eix principal la justícia.

Activitat 37

El coneixement racional

Aquest fragment de text titulat El coneixement racional, pertany a l’obra Cràtil escrita durant el seu període de maduresa als diàlegs dogmàtics,del filòsof atenès del s. V a.C, Plató; i es basa en l’existència del coneixement.

I és que si el coneixement és canviant mai podrem  arribar a la seva essència. Ja que el que un dia haurà canviat a l’endemà; de manera que diu que el coneixement no te subjecte ni objecte. Arriba a la conclusió de que el que està al món sensible es troba en un flux continu que ens impedeix arribar al coneixement. Mentre que a través del món intel·ligible podrem arribar a la idea i al coneixement ja que sempre serà la mateixa i no canviarà mai, de manera que podrem saber si existeix allò que és bell i bo i poder captar la veritat de cadascun del éssers.

Aquesta teoria es podria comparar amb la d’Heràclit , que en aquest cas l’arkhé  i el principi de totes les coses seria el coneixement que es troba en un flux i canvi continu.

Activitat 36

Ciència i opinió, (episteme i doxa)

Aquest text pertany de Plató pertany a la seva obra de l’etapa de maduresa o diàlegs dogmàtics, La República.

És un dialeg que reflexa la seva teoria del coneixement explicant-lo amb conceptes com són l’episteme referint-se a la ciència, i la doxa a l’opinió. Principalment es pregunta quins són els veritables filòsofs; i arriba a la conclusió que només arriba al coneixement aquell que determina que les coses són còpies de les idees, que en aquest cas les opinions són còpies de la ciència ( ja que les opinions és la part del coneixement que es centra en els objectes sensibles i particular, mentre que la ciència és el grau de coneixement més alt que es basa e les idees o bé, idea principal.
Per tant, aquells capaços de trobar l’essència podran fer de guies educadors per a la resta dels humans per tal de que puguem arribar al  grau de coneixement que ens permet passar de la doxa a l’episteme, és a dir, arribar al món intel·ligible.

Activitat 35

El Demiürg com a causa ordenadora del món.

Aquesta fragment escrit per representar que el món sensible també te importància encara que no sigui del tot perfecte, va ser escrit pel filòsof atenès Plató a la seva obra de El Demiürg com a causa ordenadora del món.

Explica que tot neix d’una causa, ja que a partir se’n deriven les idees, és a dir entitats que realment existeixen.
El Demiürg ens serveix com a model de la incorporació del món sensible al món intel·ligible, per intentar produir un món perfecte però que mai existirà.
Diu que tot el que naixés d’aquesta manera hauria de ser bell, però és impossible ja que la idea de la bellesa existeix per si mateixa i no podria haver nascut, només dir que les coses participen de les idees. 
I per últim, esmenta que el Demiürg és la més perfecta de les causes de les idees, encara que és imperfecta perquè pertany al món sensible.

Podríem comparar aquesta teoria de Plató la del  noûs d’Anaxàgores, ja que és igual que el Demiürg, un  principi d’ordre en el kaos que existeix per si mateix, és independent, etern i lluminós i impossible de ser barrejat ja que sinó perdria la seva essència.

Activitat 34

El mite de la caverna, Plató

El filòsof atenès del segle V a.C , Plató , ens explica a través del Mite de la caverna la seva teoria del món sensible (coses) i del món intel·ligible (idees).

Trobem a homes encadenats dins d’una caverna, que només veuen ombres pel reflex del llum; i que només quan surtin podran observar i descobrir el món real.
Plató diu que per aconseguir arribar a la veritat i la raó, has de seguir un camí ; en aquest cas els homes han de sortir cap al món exterior, per tal de trobar el bé perfecte (Sol).
Ja que el món en el que és troben, és el les suposicions que creuen que el que veuen és cert(ombres) , però no s’adonen que viuen dins d’una aparença que els fa perdre la raó, perquè aquestes són una simple projecció de la realitat.
L’única manera d’assolir el coneixement és passar de l’ ignorància  a la saviesa ( sortir de la caverna).

Activitat 33

 Gòrgias de Leontinos

 

Aquest fragment de Gòrgias : Contra els matemàtics pertany al llibre del Sext Empíric.
Explica, que per argumentar que res no existeix diem que no perquè primer hem de saber allò que existeix per saber que no, per tant si no existeix deu ser perquè el que pensem que existeix tampoc existeix. De manera que arribem a la conclusió que res no existeix perquè no podem justificar el que és.
Allò que no és no existeix ni tampoc allò que existirà serà cert perquè ni hi ha existència de res. I també a l’inrevés, ja que el que diem que allò és pot ser etern o engendrat tampoc existeix ni existirà. Ja que alguna cosa eterna no té cap principi, per tant si el seu principi no existeix, no existirà res.

En teoria si no és etern per que no existeix, seria infinit però tampoc tenim argument per dir si existeix perquè no es troba en cap lloc; així que de totes maneres res existeix.
I això suposa que l’ésser no existeix ja que com si hem dit anteriorment aquest és etern i engendrat, però sabem que no existeix, significa que l’ésser tampoc existeix en absolut.
Tampoc podem dir que el que existeix és un o múltiple ja que no sabem la quantitat d’unitats que existeixen.
Arribem a la conclusió de que res existeix perquè si el que no és no existeix, estem dient alhora que el que és en la seva existència és com dir que no és; per tant l’únic que podem dir és que no existeix cap dels dos, perquè res és.

Activitat 32

La filosofia d’Empèdocles i Anaximandre

Trobem algunes diferències i semblances entre aquests filòsofs presocràtics: Empèdocles i Anaxàgores.
La filosofia d’Empèdocles es basa en la natura i en la religió i que tot es troba al món: aire, aigua, terra i foc, i que tots el éssers humans estem formats per aquests quatre elements . L’amor i l’odi són necessàris per donar lloc a qualsevol resultat.
En canvi, la filosofia d’Anaxàgores  explica que tot té un origen , i que el món no és una única unitat. Els éssers estem formats per les homeomeries (llavors). I que l’amor i l’odi  no donen cap resultat.
I finalment trobem que la principal semblança entre aquest presocràtics és que tenen un element etern: Empèdocles utilitza el noûs i Anaxàgores les homeomeries.

Activitat 31

Parmènides

Aquest text del filòsof  Parmènides parla sobre la seva teoria de l’ésser.
Explica  que l’esser únic etern i  immutable, i que simplement és i serà. De la mateixa manera que el no-ésser no és ni serà mai, ja que del no res no pot sorgir res.

No pot existir el no ésser perquè no te cap origen i no pot ser pensat ni ho serà, ja que només tenim una idea de l’ésser. I tampoc podem dir que és el seu contrari ja que és Heràclit qui defensa la teoria de la succesió de contrari.
Parmènides arriba a a conclusió que no pot existir res que no pugui ser pensat, i sobretot que hem de seguir el camí de la veritat; i és que l’ésser és en si mateix etern i engendrat i únic, així que per tant que si tampoc te moviment perquè és immòbil aquest ens el podem imaginar amb una forma rodona, com el món.

Activitat 30

Textos d’ Heràclit

En aquests fragments, Heràclit mostra la seva teoria de que tot està en un flux i canvi continu, i la succesió o lluita de contraris
.
Diu que tot té una raó que explica que les coses canvien continuament la seva essència, que el filòsof l’anomena “logos” o raó universal.
La natura i les coses existeixen per un principi que per a Heràclit l’arkhé és el foc, ja que simbolitza aquesta lluita i oposició. El cosmos també existeix per un “logos” i és que és un foc que s’encén i s’apaga.

En conclusió el que reflecteix Heràclit al seus textos és que: l’ésser humà no se’n adona o no vol donar-li importància al lógos,(text 1) però sabem que tot té una raó universal i que tot està constituït per la natura(text 5); i que encara que trobem canvis al nostre voltant que s’oposen són necessaris per poder avançar ja que tot prové i té relació amb el “lógos” (text 6).

Activitat 29

El text d’Anaximandre

D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.

Aquest és l’únic fragment de text que es conserva del filòsof Anaximandre de Milet. Explica l’ordre del cosmos, que tot comença i acaba en el mateix lloc, l’ápeiron. Trobem que l’arkhé d’Anaximandre és l’ápeiron i que utilitza aquest terme per determinar l’origen i la destrucció de les coses, a més tot succeeix a la natura i és aquesta qui decideix el nostre final segons la necessitat que hem usat d’aquesta.

Activitat 28

Nou curs, nova filosofia.  

Comencem un nou curs  i una nova filosofia!
Ja estem a 2n de Batxillerat, i ara ens toca saber quina és la història de la filosofia.