Activitat 40

Una altra formulació de l'hilemorfisme

Aquest text d’un dels filòsofs més important de la història i que més influència a tingut , pertany al llibre VII de la Metafísica d’ Aristòtil .

El que principalment ens explica, és que podem classificar la substància segons a qui correspon. Trobem que allò capaç d’existir per si mateix té com a substància l’universal del subjecte, és a dir l’ésser entès com a substància. Aquesta està unida per dos principis , un es la matèria i l’altre li proporciona la forma , de manera que unides formen una única substància que constitueix la seva essència.
 Són dues realitats que no es poden separar, perquè si la matèria perd la seva forma s’elimina la idea que es trobava en la mateixa realitat sensible, com seria el cas de l’estàtua de bronze.
Tots dos principis de la substància sempre han d’estar units perquè  l’un no es dona sense l’altre i la causa més important és la final, ja que a partir de la causa material(bronze), la formal(idea d’escultura) i la eficient(qui realitza l’objecte) assolim l’objectiu pel qual es realitza un canvi d’una substància.

Podríem comparar aquesta teoria d’ Aristòtil amb les tesis d’ Heràclit.
I és que totes dues, a partir dels canvis esdevenen un model de la matèria i que alhora els elements que s’emprenen per formar-la són necessaris .
I d’altra banda amb la teoria de Plató, que defensa que les idees es troben separades de les coses i que les coses participen de les idees, no com Aristòtil que defensa que la forma es troba dintre de la matèria i que unides formen una substància, i que les idees es troben a les coses.