Activitat 14

Pàgina 133


2. Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població , i que t’han demanat que classifiquis els grups els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

- Grup d’immigrants que viuen en un centre d’ acollida à Cap de les dues
- Grup de skin heads à Contracultura
- Comunitat jueva del Segrià à Subcultura
- Grup d’acció ecologistaà Contracultura
- Poblat gitano als afores d’una ciutatà Subcultura
- Casa regional d’Aragó a Tarragonaà Cap de les dues
- Grups de Boixos Nois, de Yomus, d’Ultrasur,... à Contracultura
- Associació filatèlica de Taradellà Cap de les dues

3. Analitza el contingut de les afirmacions següent (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva à Relativisme cultural (entén l’acte, però no té cap interès)

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida à Etnocentrisme (la nostra cultura és millor que la seva i que ells la han d’acceptar)

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu à Relativisme cultural (es toleren, però sense interès a mantenir contacte).

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres ! à Racista etnocèntric ) s’entèn com que l’immigrant no té dret a tenir feina)

- És impossible entendre’s amb els paios ! Etnocentrisme (racista)

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres ? à Relativisme cultural.

Activitat 13

Doc. 5 La cultura com a manera de viure

Aquest text pertany a l’obra d’Homo Sappiens:dos millones de años sobre la Tierra, adaptat per Ashley Montagu.
Explica que l’ésser humà utilitza la cultura per adaptar-se al seu entorn físic i social, a partir de tècniques que ha construït pel seus propis beneficis, tant com per ell o per conviure en societat.  La cultura és un eixamplament de vida i una eina necessària que forma part de l’ésser humà. No podem parlar d’un ésser humà sense cultura ni material ni mental, els valors i normes que adquirim al llarg de la vida són imprescindibles per formar-nos com a persones, per poder interpretar la realitat. Aquest sistema és compartit per tots com a manera de viure i per fer possible les nostres necessitats adaptar-nos al medi i al nostre propi entorn.

Activitat 12

Doc. 1 L'individualisme possessiu

Aquest text pertany a La teoria del individualismo posesivo, adaptat per Crawford Macpherson .

L’escrit explica que  les proposicions que resumeixen els supòsits de l’individualisme possessiu són  la llibertat dels homes a la dependència sobre els altres i a qualsevol relació amb un altre individu. Ja que l’ésser humà és  única propietària de la seva persona, com el seu individualisme amb la societat. Diu que si dintre d’una societat cadascú de nosaltres fos independent i actués amb total individualisme el concepte de societat desapareixeria. És a dir si una societat es defineix com un conjunt d'individus que actuen  per  aconseguir qualsevol fi l’ individualisme aquí no hi té lloc.

Però encara que els éssers humans siguem lliures, no podem actuar de manera individual si estem envoltat per una comunitat o societat, ja que hem d’interactuar i relacionar-nos per aconseguir  els fins acordats.

Activitat 11

Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau

La teoria de la sociabilitat humana és defensada per Aristòtil i diu que l’esser humà és sociable per naturalesa ja que és animal polític que necessita la societat i la cultura per realitzar les capacitats pròpies; i que només en ella pot arribar a la perfecció i la felicitat que la seva naturalesa li permet. No pot prescindir d’ella ja que l’ésser humà és l’únic que pot viure en societat ja que disposa d’un llenguatge.



La teoria del contractualisme explica que l’ésser humà no és sociable per naturalesa sinó que la societat és una construcció artificial per fer possible una convivència precària, per` És defensada per:
 Hobbes : defensa que els éssers humans viuen en una societat, en la qual cadascun es mogut per l’egoisme propi. I només la raó els impulsa a formar un acord per conviure i no estar en lluita permanent els uns amb els altres.
Jean Jaques Rousseau: defensa que l’home natural i solitari , en principi no necessita viure en societat,però es mou per pietat natural ; és a dir, un impuls benèvol capa als altres. Per això conviure en societat és possible i positiva pel desenvolupament humà. Encara que l’egoisme el converteix en un malvat quan el fan sociable.
Per això crec, que la teoria més coherent és la defensada per Rousseau,  ja que si que podem prescindir de la societat, però per conviure millor ens uneix.
                                                                                                                                                                                         

                       

Activitat 10

Definicions Tema 2

Noema: objecte de la consciència segons la fenomenologia que fa referència al realisme.

Prejudici: judici previ que hem adquirit per educació, cultura i socialització.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú amb rigor del coneixement de la seva matèria.

Coherència lògica: criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.

Adequació: relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.

Utilitat: criteri de veritat en el que un enunciat és pren com a cert quan ens beneficia.

Consens: acord entre una comunitat d’interlocutors.

Contingència: allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.(s’oposa a la necessitat)

Necessitat: allò que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.(món 3)

Món 2 (Popper): realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records,...

Problema de la inducció: fet que no és clar ni justifica, com es poden obtenir lleis cientifiques vàlides per a tots els fenomen. (ex: corbs)

Falsacionisme: salvació de la inducció, no s’obtenen conclusions universals a partir d’enunciats singulars o a l’inrevés. És a dir un enunciat es científic, si és refutable.

 Principi de verificació: els enunciats i hipòtesis científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats. És a dir un enunciat és científic, si és refutable.

Paradigma: concepció del món que comparteix una comunitat científica.

Ciència normal: procés discontinu i no acumulatiu, es produeixen períodes d’estabilitat en la ciència, en el qual una comunitat de científics comparteixen un mateix paradigma.

Revolució científica: procés de substitució d’un paradigma per un altre.

Anarquisme metòdic: no hi ha cap mètode totalment necessari i útil, si no que tots serveixen, tot s’hi val.
Feyerabendà “tot val” perquè no hi ha cap enunciat universal vàlid”.

Context de descobriment: defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.

Activitat 9

Document 2

Aquest text d’ Opinió, creença i saber està extret de Crítica de la raó pura, pertany  al filòsof Immanuel Kant.
Tracta dels graus de coneixement i de la persuasió. Explica que la veritat es un judici que es basa en el subjecte, i diu que aquest es vàlid segons la convicció de cadascun. És a dir, considera la validesa d’un judici com a una opinió, el subjecte ho considera com a cert, però no en té seguretat.
La idea que exposa Kant , és que tenim diferents tipus d’opinió tan objectives com convectives.

Activitat 8

Definicions Tema 1

Saber comú: vulgar o ordinari,  coneixement que tracta sobre el què, però sense saber el perquè. Tots en tenim.

Saber científic: saber crític que intenta explicar el per què dels fets.

Saber filosòfic: saber rigorós que cerca el perquè de manera total i radical.

Ciència (moderna): es basa en i l’experimentació i en l’estudi de la realitat mitjançant l’aplicació de les matemàtiques.Raona el perquè de com es comporten les coses.

 Sil·logisme: Raonament deductiu  el qual a partir posades certes coses(premises) s’obté una altra diferent a les anteriorment posades(conclusió).

Axioma:Element de l’ideal metodològic de les ciències formals. Principis fonamentals indemostrables.

Inducció incompleta: Mètode que realitza una sèrie de comprovacions individuals, però no la totalitat dels casos.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat verificada

Llei:  enunciats universals que expliquen  el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera  invariable i regular. Hipòtesi confirmada.

Teoria: Enunciats universals que contenen totes les lleis que tenen a veure amb una ciència concreta.

Falsació: Quan una hipòtesis és refutada, és a dir, quan els fets en el món no concorden amb els fets descrits a la hipòtesi.

Comprensió: captar-ne el sentit, per la comprensió cal introduir-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que atribueixen l’origen de la creació a forces sobrehumanes com per exemple, Déus.

Mètode empiricoracional:  Mètode filosòfic el qual té l’origen en Aristòtil. Tracta els sentibilitat i l’inteligible..

Racionalisme: mètode filosòfic que posa per davant de l’experiència, la raó. Defensa l’existència d’idees innates, segons aquest mètode, són les més clares, ja que les captades pels sentits són incertes i confuses

.

Sensibilitat: Coneixement que parteix dels sentits.

Joc de llenguatge: segons el 2n wittgenstein,cadascuna de les diferents maneres d’utilitzar el llenguatge en contextos diferents.

Hermenèutica normativa:,Posa normes a la comprensió, aquestes normes reben el nom pretensions de validesa de la parla

Ontologia: Estudi de l’ésser.

Activitat 7

Preguntes de comprensió (Pàg 19)

Explica què tenen en comú el concepte de ciència en el món grec i en l’actualitat.-Doncs, que tan en l’actualitat com en el món dels grecs la filosofia no és una ciència , sinó que l’entenem com un saber capaç d’oferir-nos la realitat.

Que passa amb la ciència en el Renaixement i quines conseqüències té per al futur?-Que a partir de la Revolució Científica el concepte de filosofia i ciència se separen.

Per què es diu que les ciències són construccions històriques? Posa’n exemples.-Perquè cadascuna a evolucionat d’una manera determinada al llarg de la seva història.

Quina és la relació entre l’autonomia d’una ciència i el seu mètode?-Que cadascuna utilitza un mètode propi , és a dir una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada cap a l’obtenció d’un fi.

Activitat 6

Document 12

Aquest text tracta de El problema de la filosofia una adaptació de Naturaleza,Historia,Dios.
L’argument parla de que l’home actual fuig d’ell mateix i mentre transcorre la vida renuncia a les últimes actituds. Per això l’idea del text es que l’esser humà es el principal problema de la filosofia contemporània, és a dir que quan els essers humans pensem i reflexionem sobre determinats temes no som capaços de trobar una resposta que justifiqui la nostra pregunta.
El text acaba dient que no hi ha cap formula per resoldre els problemes.

Activitat 5

Document 4

Aquest text d’Hipòtesi, llei i teoria de Aprender a razonar pertany a F. Pizarro.
L’argument està escrit des d’un sentit metafòric.
Explica el significat del que son les hipòtesis, lleis i teories científiques relacionant-les amb un arbre; com si les lleis son les branques que formen l’arbre, la teoria representa l’arbre en si i les hipòtesis com les arrels que formen l’arbre, és a dir, la teoria.

Activitat 4

És ciència la filosofia ?

Entenem per ciència un saber rigorós, capaç d'oferir-nos la realitat; quan podem verificar o no algun estudi o no. Però la filosofia no tracta d'això, sinó de intentar saber el perque de la realitat i de tot el que ens envolta raonant i intentant donar una explicació; encara que si que té relació amb la ciència.
Hi ha molts tipues de ciències, però actualment no la entenem com a filosofia. El que si que podem dir es que la filosofia és la mare de les ciències, i que aquesta és immutable i eterna.