Animal cultural: ésser humà o animal peculiar amb una naturalesa biológica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la técnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciencia i la religió.
Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Individualisme altruista: es el contrari a altruista. Es doncs necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
Sociabilitat natural: Segons aquesta teoria, l' ésser humà és un " animal polític" que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d' acord amb les capacitats pròpies.
Contractualisme: Els defensors d' aquesta posició defensen que l' ésser humà no és sociable per naturalesa, sinó que la societat és una construcció artificial nascuda per fer possible una convivència precària.
Estat de natura: designa l’hipotètic estat en què es trobava la humanitat abans de l’existència de totes maneres de govern o de societat civil
Antropologia social: Aquesta ciència es dedica a l' estudi de la manera de viure dels diferents grups humans i l' evolució que han experimentat, també es preocupa, naturalment del comportament social de les diferents comunitats.
Cultura: La cultura és tot allò que ens envolta menys els éssers vius, que no formen part de la cultura. Podem distingir dos tipus de cultures, la material i la mental. La material està formada per productes materials i artefactes i al mental, no tangible, consta de les creences socials, els valors i les normes.
Subcultura: Dins de cada cultura es distingeixen les subcultures, formades per persones que no viuen la principal cultura a la que pertanyen de la mateixa manera, per diferències d' edat, econòmiques, de classe social, d' origen ètnic.
Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta un projecte de cultura i societat alternatiu; grups contraculturals son les tribus urbanes, els grups d'àtac social i els grups socials alternatius.
Subcultura: Dins de cada cultura es distingeixen les subcultures, formades per persones que no viuen la principal cultura a la que pertanyen de la mateixa manera, per diferències d' edat, econòmiques, de classe social, d' origen ètnic.
Contracultura: És un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica i presenta un projecte de cultura i societat alternatiu; grups contraculturals son les tribus urbanes, els grups d'àtac social i els grups socials alternatius.
Nous moviments socials: intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans, com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades... i rebutgen el materialisme social.
Civilització: fa referència a la forma c global de vida d'un poble; conté valors, normes, institucions, models de pensament, és a dir, un ampli conjunt de fenòmens culturals.
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar als altres.
Racisme: Creença en l' existència de races superiors i inferiors, creuen que els altres races no són iguals i que són menyspreables, aquesta es una actitud insostenible, ja que una societat sense diferències ètniques no es podria sostenir.
Aporofòbia: Posició més estesa derivada de l' etnocentrisme i es basa en el menyspreu i el rebuig envers el pobre.
Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.
Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials.
Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar als altres.
Racisme: Creença en l' existència de races superiors i inferiors, creuen que els altres races no són iguals i que són menyspreables, aquesta es una actitud insostenible, ja que una societat sense diferències ètniques no es podria sostenir.
Aporofòbia: Posició més estesa derivada de l' etnocentrisme i es basa en el menyspreu i el rebuig envers el pobre.
Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.
Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials.
Relativisme cultural: Aquesta posició proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals, té grans limitacions ja que te risc de provocar racismes, separacions, actituds romàntiques i paràlisi cultural.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca el respecte a les diferencies culturals; condueix a una actitud clarament intercultural que permet un diàleg real entre les cultures i evita que unes cultures s’imposin a unes altres.
Civilització mundial: es concreta en:-els drets humans,
-la consideració de valors com la llibertat, la igualtat i la tolerància
-dialogants per la tolerància activa la persona vol arribar a entendre’s amb els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada