Activitat 21

Definicions Tema 8

Monisme materialista:  és la teoria que explica el psiquisme humà com una conseqüència del cervell, només admeten una realitat amb caràcter material.  

Fisicalisme: teoria monista materialista ; que afirma que les activitats mentals són simple processos fisicoquímics o neurofisiògics. Defensada per Jose Ferrater Mora i Paul Feyerabend. (la ment s’origina a a partir de la matèria).

Materialisme emergentista:  teoria monista materialista; consideren  que el que es mental no es redueix a allò físic, però si que emergeix evolutivament del que és físic. Defensada per Mario Bunge.

Dualisme platònic: teoria dualista; defensa que l’ésser humà està compost de cos i ànima.
L’ànima és immortal i immaterial, i el cos es material i mortal. (dues realitats diferents). Defensada per Plató.

Hilemorfisme: teoria dualista defensada  per Aristòtil, manté que l’ànima i el cos formen una única realitat. ( hyle à matèria; morphé à forma).
També és defensada per Tomàs d’Aquino, que considera que l’ànima és la forma del cos.

Dualisme interaccionista: defensada per John C. Eccles; manté  tres teories:
- Ment i cervell són dues realitats diferents.
- Ment autoconscient .
- Interacció entre el que és físic i el que és mental.

Interaccionisme emergentista: defensada per K.Popper i intenta superar les teories dualistes i monistes. La seva teoria es basa en:
-Món 1: format pels cossos físics i materials.
-Món 2: format pels estats mentals, experiències psicològiques i els estats mentals.
-Món 3: format pel conjunt dels productes de la ment humana, al qual pertanyen histories, mites, ciberespai...

Raò teorica: segons Aristòtil, aquesta s’ocupa d’allò que no pot ser d’una altre manera, fa referència a esdeveniments que es poden explicar. (coneixement)

Raciovitalisme: pensament desenvolupat per Ortega i Gasset, entén la vida com a raó; es a dir, la vida és la realitat radical.

Raó instrumental: s’entén el coneixement per fabricar artefactes per dominar la naturalesa. També es denominada com a racionalitat estratègica, que té com a objectiu arribar a l’ èxit.

Acció comunicativa: racionalitat humana que no busca l’èxit, sinó que persegueix l’entesa i la comprensió.

Persona (Boeci): al segle IV la defineix com a una substància individual de la naturalesa racional, és a dir: l’ésser humà no està en mans del destí sinó que subsisteix per si mateix i no per altri, i està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.

Personalisme: és un corrent filosòfic  defensat per Emmanuel Mounier, Martín Buber i Emmanuel Levinas . Que considera l’esser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.

Dignitat: la persona ocupa el grau més alt, perquè ni se subordina a les coses, ni té un preu.

Existència  encarnada:  explica que les persones estan dotades d’interioritat que els permet obrir-se a altre coses.