Penso, per tant sóc
Aquest text pertany a la segona part de Les Meditacions Metafísiques del filòsof del s. XVI Descartes . Exposa el dubte metòdic sobre l’existència i alhora pensa que Déu “el geni maligne” o ell mateix són els únics capaços de produir pensaments que ens facin creure l’existència de les coses. És per això que dubta dels sentits i afirma l’existència del jo, perquè és imprescindible. Encara que no demostra les coses corpòries perquè no és la causa d’aquestes, només és una cosa pensant. Arriba a la conclusió que si pensa és per que sóc i si sóc és perquè existeixo: “cogito ergo sum”. Comparar aquesta teoria amb la d’autors anteriors, trobem que la de Sant Agustí és la mateixa però hi ha un canvi, i és que anteposa a Déu sobre el jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada