San Anselm és un filòsof del s XI – XII, afirma la seva teoría sobre l’existència de Déu dient que: “Déu és l’ésser el qual res no pot ser pensat”. Demostra l’existència de Déu necessari i perfecte per mitjà de la raò.
Sant Tomàs d’Aquino és un filòsof del segle XIII, que per demostrar l’existència de Déu, parteix de cinc vies: - Principi de moviment: en que trobem mòbils i moguts, però cal un primer motor que és Déu.
-Eficiència de les coses i les causes, i també hem de trobar una primera que és Déu.
-Déu és l’ésser contingent i necessàri, ja que és l’unic ésser absolut d’existir per si mateix.
-De tots els éssers ell és perfecte, per això determina d’altres que participen del model de la seva bondat, és per això que les coses participen de la perfecció.
-El món esta dirigit, i els ésser actúen d’una manera determinada; aquest principi d’ordre no és la naturalesa, sinó que que hi ha un ésser summament intel·ligent que posa la idea en la nostra ment quelcom hem de fer; aquest és Deu.
Trobem que tots dos filòsofs a partir d’argument defensen la seva teoría i consideren Déu com ésser creador de totes les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada