Aquest fragment pertany al filòsof del segle IV, Agustí d’Hipona, de la seva obra Confessions.Principalment exposa les idees i preocupacions de la seva filosofia, d’entre aquells que són creients a la creació del món per l’etern i excel·lent Déu.
Entén el principi de la creació el no-res i d’aquesta manera troba que no te sentit parlar d’un món on no hi havia res. Per això és que arriba a la conclusió que el temps va ser creat alhora qu el món, i que el temps és com un Déu, ja que també és superior i etern.
Segons aquesta teoría apareix el Cristianisme i la seva concepció sobre la divinitat que es basa en la creença d’un únic que és el creador, per tant, és etern.
Aquesta teoría la podríem comparar-la amb la d’Aristòtil ja que el món és una potencia que es converteix en acte forman una única substancia per Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada